Víctor Manuel porta més de 50 anys sobre l’escenari oferint gires i concerts, i triomfant també com a compositor. Ha enlluernat a moltes generacions amb la seva veu tan particular, sense que les seves
cançons passen de moda, tant les que ha compost i cantat ell mateix, com les que ha fet per a altres artistes de renom.

Ja siga en solitari, amb Ana Belén, o amb altres cantautors com Joan Manuel Serrat, els seus concerts són tot un esdeveniment. I en ells pots veure a gent de totes les edats fruit de la llarga trajectòria del cantant
de la Transició.

En moltes de les seves cançons es planteja una temàtica social reflectint el moment que s’està vivint, i tampoc oblida la seva Astúries natal que tanta influència té en les seves composicions, com ara Carta de
un minero a Manuel Llaneza, o el abuelo i Vítor, en memòria del seu avi miner. Ha rebut nombrosos premis entre ells a l’Excel·lència Musical a la 16a Lliurament Anual del Latin GRAMMY Awards.
En definitiva, un artista molt estimat tant pels companys del món de la música com ho demostra la quantitat de cantants de renom que han volgut col·laborar en diversos dels seus discos, Serrat, Pablo
Milanés, Pi de la Serra, Aute, Sabina, Miguel Ríos, Jorge Dréxler, Sílvia Perez Cruz, com pel nombrós públic que segueix escoltant la seva música i assisteix als concerts per anar a escoltar-lo en viu i en directe.
Víctor Manuel a Alcoi, realitzarà un espectacle en el qual presentarà el seu nou disc i no faltaran els seus grans èxits.

El mateix Víctor descriu molt bé el procés: «Mai havia escrit tantes cançons seguides. No sé quin aire em va donar, però ara i sempre, el que més feliç em fa és escriure cançons. Vaig
començar passades les festes de Nadal i van anar eixint com cireres enganxades d’un cistell. Cada cançó nova li arribava immediatament a David San José – productor, arranjador – perquè preparés una maqueta, quan anava per la divuit em va preguntar si pensava fer un doble, li vaig dir que no i vaig seguir component unes quantes més fins que vaig decidir parar i em va costar treball, durant dies vaig caminar sense saber què fer amb la meva vida. Tot això que explico em va passar entre el 10 de gener i el 23 de març del 2018. Tinc una il·lusió semblant a quan vaig veure als meus fills donar les primeres passes i se m’anaven els braços cap a ells per evitar que es caiguessin. Així em sento avui «.

Un emocionant espectacle ple de records inesborrables.

Cartell