Investigadors del Departament d’Enginyeria Hidràulica i Medi Ambient de la UPV, amb la presència del professor del Campus d’Alcoi, Modesto Pérez-Sánchez (investigador principal del projecte), ha participat en el desenvolupament metodològic d’optimització en la regulació i disseny del sistema “Vertido Cero” per a aconseguir que l’aigua regenerada de les EDAR de la ciutat d’Alacant (Rincón de León y Monte Orgegia) no s’aboque a la mar. Aquesta estratègia permet, a més, que eixa aigua residual es redirigeix a zones agrícoles pròximes que requereixen amb urgència recursos hídrics. El transport de l’aigua, a més, es realitza amb energia renovable.

Aquest projecte, promogut per la Generalitat Valenciana i redactat per Tragsatec, ha obtingut el prestigiós Premio Innovación Proyecto Cero que convoca FPIA, la Fundación para la Promoción de la Ingeniería Agronómica i que es va lliurar el passat 26 de setembre a l’Hotel SH València Palace, i que va congregar a més de 300 professionals representatius del sector agro espanyol.

El projecte resulta totalment innovador, perquè suposa un canvi de model en la gestió i reutilització de l’aigua depurada de les ciutats per a les zones agrícoles del sud d’Alacant.

De fet, l’aigua residual d’aquestes depuradores no s’aboca a la mar i es distribueix en zones de regadiu de comarques limítrofes mitjançant l’ús d’energia renovable.

Participació del Campus d’Alcoi de la UPV

Modesto Pérez-Sánchez, com a responsable de la innovació des del Campus d’Alcoi, ha liderat la coordinació d’aquesta solució optimitzada al costat de la resta d’investigadors (Francisco Javier Sánchez-Romero i P. Amparo López-Jiménez d’UPV-Campus de Vera, així com Helena M Ramos, investigadora pertanyent al CERIS (Civil Engineering Research and Innovation for Sustainability) de l’Institut Superior Tècnic de Lisboa.

Aquest avanç representa un pas clau cap a una gestió hídrica més eficient i respectuosa amb el medi ambient a la província d’Alacant. El sistema ha sigut dimensionat mitjançant el desenvolupament d’una metodologia que aborda l’estudi d’escenaris que té en compte la variació de la demanda, així com la distribució, garantint el disseny optimitzat en termes de volums de regulació, conduccions, cabals d’impulsió i turbinat, així com potència fotovoltaica a instal·lar, amb l’objectiu final de garantir l’abocament zero. Aquesta metodologia es troba publicada en una revista internacional amb un alt factor d’impacte en l’àrea d’enginyeria
(https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/s0378377424000192).

El projecte

Les actuacions arreplegades en aquest projecte s’emmarquen en la denominada “estratègia d’abocament zero” planificada per al conjunt de les EDAR de la comarca de L’Alacantí. La necessitat d’aquesta estratègia persegueix resoldre els problemes que generen els abocaments de les aigües depurades. Aquests problemes es poden identificar sota dos aspectes fonamentals:

El problema ambiental que suposa l’abocament de les aigües depurades en la badia d’Alacant, amb el consegüent empitjorament de la qualitat de les aigües litorals. Aquest empitjorament de la qualitat, a més de l’afecció a l’ecosistema litoral marí, pot tindre importants conseqüències negatives, en termes econòmics i socials, a causa de la intensa activitat turística de la zona, centrada en l’ús de les platges d’aquesta badia. Actualment, la mitjana anual abocament a la mar procedent de la EDAR de Rincón de León y Monte Orgegia és pròxim als 34 hm³ anuals. L’objectiu és distribuir aquest volum que s’aboca a la mar a les entitats de reg pròximes a les EDAR.

I en segon lloc trobem el problema del dèficit hídric estructural que presenten les importants zones de reg que es troben al voltant de la badia d’Alacant. Aquest dèficit pot corregir-se, almenys parcialment, amb la reutilització de les aigües depurades que permeten beneficiar-se a un conjunt de més de 26725 ha a les comarques del Mitjà Vinalopó, Baix Vinalopó, així com L’Alacantí. En qualsevol cas, la reutilització intensa de les aigües depurades pot suposar una important mesura per a minimitzar l’impacte que ja està tenint en aquests regadius la disminució dels recursos hídrics convencionals, que procedeixen d’aigües subterrànies.

Aquesta iniciativa conjumina en un mateix projecte desenvolupaments d’enginyeria i biosistemes, seguretat alimentària, preservació de la qualitat del medi ambient, creació de valor en el territori, impacte social positiu, innovació i sostenibilitat.

El premi

El jurat dels premis va destacar en el seu veredicte que l’enginyeria de biosistemes es converteix en un enfocament essencial, ja que permet a l’enginyeria aplicar un pensament holístic per a gestionar recursos naturals, aliments i sistemes ambientals de manera sostenible. I cita l’osmosi inversa, els aiguamolls artificials i els sistemes d’energia renovable com a tecnologies la integració de les quals permet formular aquesta solució per a convertir un problema ambiental en una oportunitat per al sector agrari i la sostenibilitat del territori