Figuren-se com camina la cosa. A pesar que segueix l’amenaça per a la nostra salut, amb el Covid-19 i els rebrots preocupants als quals estem acudint en tot l’Estat, hi ha coses que si han canviat en acabar el “estat d’Emergència”, i és l’atenció a la ciutadania que continua patint la precarietat, la desocupació, les necessitats més bàsiques com l’alimentació, en definitiva drets fonamentals.

Ens trobem per exemple, que en acabar l’Estat d’Emergència, en l’àmbit Municipal ha desaparegut el telèfon que es va habilitar a aquest efecte, però la qüestió. No és trata d’una línia de telèfon més o menys, és el personal que matí i vesprada atenia les necessitats de la gent en aqueixa situació de plena Pandèmia. Algú podria pensar, si ja va passar el “gruixut de la qüestió”, és lògic anar “desescalant” i per tant disminuir unes certes mesures que es van prendre en el seu moment. Però res més lluny de la realitat, resulta que hi ha molta gent que malgrat els ERTEs, està en desocupació, o que molts no tenen dret a ell, perquè no compleixen els requisits, a més de que els ingressos no són els mateixos quan s’està cobrant la desocupació o el que és pitjor el subsidi o altres prestacions mínimes (Rendes Mínimes, Salaris Socials, Pensions de Misèria) i per descomptat continua havent-hi cada vegada més, persones necessitades d’allò més “bàsic”, l’alimentació, a atendre el pagament dels rebuts de subministraments, encara que estiguen prohibits els talls dels mateixos i s’hagen prorrogat més enllà de l’Estat d’Emergència, però al final també caldrà pagar-los.

Perquè en aqueixa nova “normalitat”, resulta que la demanda d’ajuda de tota mena, per part de la gent que ho està passant mal i com deia malgrat ERTES, i ajudes al lloguer per Covid-19, o algunes ajudes puntuals a persones en els sectors més vulnerables -desnonaments, Persones Sense Sostre, Violència de Gènere, situacions extremes d’exclusió etc., només a Alcoi li ha tocat per a aquests col·lectius, 59000€ del repartiment en tota la Comunitat Valenciana.

I que pasa també en el funcionament del Banc d’aliments, doncs que requereix de la burocràcia d’aquest país, sota l’argument que ha d’existir un control. Així, ningú pot anar en aquest moment a aqueix Banc d’Aliments que gestiona, per cert molt bé, Creu Roja, sense haver passat pels seus “Serveis Socials” i que li donen una autorització ( el que s’entén per derivació) per a poder recollir aliments, i a més aportant una documentació que no és mínima ( Certificat del SEPE com que no es cobra res, Declaració de la Renda, Certificat de l’INSS de no cobrament de prestacions, certificat d’empadronament, certificat de moviments bancaris, amb l’objectiu de rastrejar possibles moviments o quantitats de diners fora del normal, Vida Laboral, per a acreditar que no s’està treballant, Estat de Fe ( si eres solter, casat, divorciat), etc., i això només perquè et donen un Pack d’Aliments mensual, per a un persona.

Doncs per a això, les “Cites s’estan donant per a Setembre” i després esperar el dia del mes que li criden a un per a recollir els aliments, és a dir cal dir-li “a la fam i a l’estómac” que s’espere, perquè cal realitzar “paperassa prèvia de fins a dos mesos per a poder menjar “. O per exemple, demanar cites per a fer gestions en diversos Organismes de l’Administració, com el SEPE, on estan les oficines tancades i les cites prèvies són per a ser atesos per telèfon i es donen per a més d’un mes, així per a aquells que no utilitzen les eines informàtiques, que són molts per a fer les seues gestions, cites tan necessàries per a demanar una prestació contributiva o de subsidi de la desocupació, entre el mes d’espera i depenent del dia que es tramite, un altre mes per a cobrar la desocupació, resulta impossible per a qualsevol persona o família necessitada esperar aqueix temps.

El mateix en l’INSS, per la situació creada per a demanar l’Ingrés Mínim Vital, però clar els responsables del Ministeri de Treball i el de Seguretat Social, addueixen que cal gestionar milions de “ERTs”, i per a això a penes han contractat personal per a reforçar la plantilla, així que una cita en el SEPE, abans de la pandèmia era per a l’endemà o màxim dos dies, i ara és per a més d’un mes, però això sí, es demana “comprensió perquè poden haver-hi rebrots “, i cal reobrir les Oficines de l’Administració, a poc a poc. Mentre els telèfons no contesten, estan bloquejats per les múltiples anomenades i la gent desesperada.

Doncs bé vostés, la “Administració“, poden tindre tancades les oficines del SEPE, però si atenen la “Cita per telèfon” que siga per a un termini d’un o dos dies com abans i no de més d’un mes, reforçant la plantilla de tots dos Ministeris –Treball i Seguretat social-també per al cas de l’INSS, per la demanda desorbitada de l’Ingrés Mínim Vital.
Mentre pasa tot això, els polítics estan amb les seues batusses, uns fent una oposició despietada, en nom d’Espanya i denunciant “Governs Veneçolans-comunistes” o comptant pel seu compte els morts que hi ha hagut en el coronavirus i els altres que estan en els Governs, autocomplaents. amb les mesures del “Escut Social” suposadament solucionant-lo tot, mentre molts ciutadans, però molts, passant-ho fatal i veient l’espectacle de sempre, la misèria de la classe política.

Senyors polítics i responsables públics, ja està bé, facen el seu treball, faciliten les coses, no costa res reforçar els Serveis Socials, el SEPE o l’INSS, amb més personal i més contractacions, hi ha demanda d’ocupació i moltes persones que volen treballar i estan preparades per a realitzar aqueixes gestions tan importants per als ciutadans i així evitar ell que siga un calvari el demanar coses tan bàsiques, com l’alimentació, la prestació per desocupació, l’Ingrés Mínim Vital etc., és qüestió de decència política i personal.

JAUME BROTÓNS, Membre del Grup No+Precarietat Alcoiá-Comtat.