El passat dissabte més de 50.000 veïnes de València es van manifestar pel dret a l’habitatge i en defensa del territori i contra la turistificació. Una manifestació que semblava que no s’acabava mai i que va culminar amb una acampada a la plaça de l’Ajuntament de València que, per als que ho vam viure, ens recorda a les acampades del 15M; però mentre que al 15M demanàvem l’accés a un habitatge digne ara demanem poder pagar el lloguer d’una habitació en un pis compartit i, sense previsions de què la situació millore.

La turistificació i l’especulació amb l’habitatge de la mà de les immobiliàries, els fons voltor i les grans multinacionals que promouen els pisos turístics com Airbnb, han propiciat una pujada dels preus dels lloguers i el caldo de cultiu perquè les veïnes dels barris alcen el crit. On abans hi havia cases de famílies treballadores o estudiants, ara hi ha pisos turístics i, on abans hi havia forns de pa i botiguetes, ara hi ha baixos turístics. Li haurem de donar les gràcies també a tots els influencers que durant anys han promogut la idea de «València, la millor ciutat per a viure». Sí, era una bona ciutat per a viure, però quan hi havia veïnes i botiguetes als barris i la ciutat era dels qui hi vivien. Ara sols hi ha carrers plens de cadenats i manades de turistes.

Podreu pensar que el que ara afecta a la nostra estimada capital no ens afecta als alcoians, però la realitat és que aquesta problemàtica s’ha estés a la resta del País València en major o menor mesura i anirà incrementat progressivament la pressió sobre les ciutats menudes com Alcoi fins arribar als pobles. Sense anar molt lluny a Alcoi en 2019 el preu del lloguer d’un pis rondava els 400 euros de mitja i hui en dia els preu ronda els 700 euros o més. A més, a Alcoi tenim la particularitat de l’alta demanada d’habitatge per part dels estudiants universitaris el que ha generat que la gran majoria de reformes d’edificis antics del centre històric estiguen destinades per a fer estudis de 30m2 per als estudiants, per a fer pisos turístics o simplement per a especular. A ningú li sorprén la quantitat de reformes que s’han dut a terme els últims anys al centre? Quant creieu que pujaran els preus dels pisos del carrer Sant Josep ara que han acabat les obres? Amb les nul·les ajudes per part del govern d’Alcoi per a reformar vivenda particular i revitalitzar el centre, tot queda en mans de les grans empreses i fons voltor que sols busquen el benefici econòmic, sense importar-los com afecta al barri i a la vida de les veïnes. També han proliferat els anomenats «pisos per a festes»: pisos al centre històric d’Alcoi que durant tot l’any romanen buits i que sols són habitats en festes. Un fet que tensa encara més la situació de l’habitatge al centre. I que no tinguen llogat el pis i els obliguen a abandonar-lo en festes. Ja seria el súmmum de la pocavergonya!

Ah! I que no ens oblidem la genialitat del PSOE del govern central, amb les seues idees de bomber anomenades ‘Bono Alquiler Joven’. Una ajuda que no farà més que augmentar, encara més els preus del lloguer i que anirà directa als llogaters. Un aplaudiment per al geni al qui se li va ocórrer aquesta genialitat. No faré menció a la ministra d’Habitatge que apel·la a la «solidaritat dels propietaris» perquè simplement és una vergonya i un insult a qualsevol persona. Quan quedarà clar que el que volem és una regulació dels preus del lloguer? Quan començaran a fer polítiques pensant vertaderament amb els ciutadans perquè puguem accedir a un habitatge? A mi se m’ocorren unes quantes mesures, i això que jo no sóc ningú. De veritat a la senyora ministra no se li ha ocorregut augmentar el parc d’habitatge públic assumint les propietats de la SAREB? Tampoc se li ha ocorregut establir un impost al flipping? És a dir, quan un immoble és venut abans dels dos anys de la seua adquisició, normalment amb la finalitat d’especular. I fer un programa de rehabilitació de vivendes públiques per a destinar-les a lloguer social? I supose que legislar i crear ferramentes per a detindre la proliferació de pisos turístics tampoc li ha vingut al cap.

De vegades sembla que demanar un sou i un habitatge digne és massa. És massa reclamar poder fer un projecte de vida? Si els joves d’ara ho tenim complicat, com creieu que ho tindran les pròximes generacions? No som egoistes, ni la generació de cristall; som una generació que ha heretat tots els despropòsits econòmics i polítics dels nostres majors i ja no estan disposats a fer que les coses continuen com ens han vingut donades.

Sofia Hernández, membre de Guanyar Alcoi