El Pla d’Acció de l’Agenda Urbana aprovat pel Partit Socialista mira més al passat que al futur. Lluny d’enfocar-se a 2030, és el furgó de cola que ve a arreplegar tot el que no ha fet el Govern d’Antonio Francés en tres legislatures, prolongant en molts casos els problemes que arrossega la nostra ciutat. El PSOE vol fer passar per un pla nou tot allò que no ha sigut capaç de traure endavant en dotze anys.
Només cal repassar les actuacions estratègiques, perquè sembla a broma veure com a objectiu per a 2030 l’aprovació del pla general o la reforma de la plaça d’al-Azraq, totes dues iniciatives pendents des des del 1989.
Una altra mostra clara de què el document que planteja el Govern mira més al passat que al futur és trobar-nos amb el bulevard, del que van allargant-se els terminis de redacció del projecte sense materialitzar res. O trobar-nos amb la construcció del pont de Serelles, recentment descartada del Govern perquè ara, després de més de deu anys, diuen que té altres prioritats.
La importància d’aquests projectes és innegable. Tanta com la falta de capacitat del Govern per haver-los portat avant durant els onze anys que duu al capdavant d’aquest Ajuntament. Aquest pla d’acció és, per tant, una esmena a les polítiques immobilistes del PSOE que són un obstacle per al progrés d’Alcoi: no han sigut capaços de resoldre els problemes heretats d’anteriors governs i, damunt, han generat nous problemes.
El pla d’acció de l’Agenda Urbana arreplega iniciatives que són fonamentals no perquè la ciutat avance, sinó perquè la ciutat es pose al dia, recupere el temps perdut i comence a donar solució als reptes que en dotze anys de Govern, no han sigut capaços de resoldre.
Trobem a faltar en aquest pla d’acció propostes de futur que projecten la ciutat cap a la modernitat, entesa més enllà de les denominacions en anglés que tant els agraden al PSOE i que tant costa d’entendre als alcoians.
El senyor Francés ha perdut l’oportunitat d’aprofitar l’Agenda Urbana per a concitar a tota la ciutadania al voltant d’un projecte conjunt i unitari, per a dissenyar un model de ciutat que il·lusione i que atenga les necessitats dels alcoians. Una proposta capaç d’innovar i transformar la ciutat amb iniciatives que seduïsquen i impliquen als alcoians.
El pla d’acció, a banda de recollir les eternes promeses del PSOE, recull els projectes amb els quals aspiren a rebre fons europeus. Uns projectes que el Govern no ha debatut amb ningú i que ha decidit de forma unilateral. I el que és més preocupant, que no afronten les principals prioritats de la ciutat. Citaré alguns exemples.
Mentre el PSOE parla de gemelo digital, l’alcoià de peu vol tindre faena. Vol que els seus fills no hagen d’anar-se’n a treballar fora. Per això els alcoians demanen propostes concretes de creació de sòl industrial.
Mentre el PSOE parla d’smart city, els nostres veïns es pregunten si hi ha més vida intel·ligent que el carrer Entença, una enorme decepció que ens ha costat 2 milions d’euros.
Mentre el PSOE parla de Green Urban Center, els alcoians reclamen millores en el deficient manteniment de la ciutat, especialment en els parcs.
Mentre el PSOE parla de coworking i xarxes digitals, els alcoians paguen les conseqüències de tindre obsolets i sense renovar els grans contractes dels quals depenen serveis bàsics per al correcte funcionament de la ciutat: aigua, transport públic o clavegueram.
Mentre el PSOE parla de Zona de Baixes Emissions, els alcoians demanen una conversió en zona de vianants del Centre consensuada i sensata, basada en criteris tècnics com els que fixen altres plans aprovats també pel Govern: el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible, el Pla d’Acció Comercial o l’Estratègia de Reactivació del Centre. Plans, per cert, amb molt pocs resultats, la qual cosa provoca major decepció encara entre els nostres veïns.
Aquests exemples mostren la preocupant desconnexió entre el Govern i els alcoians, farts que se’ls presenten plans que acaben en paper banyat i que no passen de ser mera propaganda. Entenem i compartim l’escepticisme dels alcoians a les propostes i promeses unilaterals del Govern del senyor Francés. Ja està bé de mirar al passat. És hora de mirar al futur.