«Les parts de l’enginy són: l’agudesa per a intuir, la capacitat per a comprendre i la comparació per al judici» són les paraules d’un valencià, de l’il·lustre Joan Lluís Vives humanista, filòsof i pedagog universal.

Com bé deia Vives, en la comparació està el judici -la intel·ligència-, i a mi, de sempre m’ha agradat comparar. M’agrada comparar, fer paral·lelismes, entre els espais dotacionals d’uns barris enfront d’altres barris; com s’inverteixen els diners en uns barris molts i en altres poc o gens, sempre depenent dels resultats dels vots a les municipals o les enquestes; o com unes notícies tenen més presència als mitjans davant d’altres que són ignorades pel simple fet d’obeir al ‘qui paga mana’. Comparar és una forma didàctica i aclaridora de saber com estan les coses però també com poden acabar.

El moment de la destrucció de la Unió Soviètica va ser Txernòbil, ho deia Mijail Gorbatxov. Podem estar d’acord amb què aquell esdeveniment va ser el decisiu però prèviament hi hagué un seguit de fets i actuacions que portaren al punt final, a la desfeta.

Posats a fer paral·lelismes els podem portar a un terreny més proper, a Alcoi. Podem fer comparances de les desfetes dels governs de Pepe Sanus o la posterior de Jordi Sedano. No van ser les eleccions les que els feren perdre el govern, foren un seguit lluites internes pel poder, baralles de faccions encontrades, paràlisi socioeconòmica, decreixement poblacional, un sentiment profund de desànim col·lectiu. Com a la Unió Soviètica, un seguit de fets i actuacions prèvies a la desfeta.

Com cau i perquè cau un imperi? Com i perquè cau una ciutat? En la comparació està la intel·ligència. Cap imperi no és invencible, cap estructura política no és tan resistent i segura més enllà de la voluntat de les persones a les quals gestiona. A la història, molts imperis i ciutats han viscut aquest moment d’inflexió, fets que han generat una catarsi que aplegat a un punt els ha impulsat a nous esglaons i formes de govern o han caigut i desaparegut, com aquell imperi on no es posava el Sol.

Potser creu el lector, que a Alcoi ja hem patit aquest moment Txernòbil, però res més lluny de la realitat, continuem afegint fets i accions prèvies a la desfeta que ens enfonsen per al moment de catarsi, per a la ruptura.

La desfeta socialista de Pepe Sanus i el seu posterior relleu Popular, com és ben sabut, es tancà a restaurants d’Alacant i es deixà «atado y bien atado» entre tots dos dirigents – Sanus i Peralta -. L’imperi continuava, els vint-i-un anys de govern imperial socialista deixava pas als dotze anys de govern imperial popular de Peralta-Sedano. En 2011, amb uns resultats electorals on s’olorava la ruptura amb l’imperialisme local, eixe moment d’abandonar la mediocritat, l’especulació, els interessos econòmics per damunt de qualsevol planificació a futur de la ciutat, l’actual Rasputin va preferir continuar amb l’imperi de la mediocritat. Rasputin juntament amb el Tzar, va pactar immunitats per salvar i prebendes amb el que quedava dels populars, i amb els comunistes les «navallades» a Compromís, com va dir el periodista Javier Llopis al seu article.

Després de vint-i-un anys de govern Socialista, més dotze anys Popular, més dotze anys novament de govern Socialista, amb navallades incloses, cal que l’imperi dels Tzars i Rasputins alcoians toque a la fi.

Alcoi no pot resistir més governs imperialistes, però necessitem el nostre Txernòbil particular aquest punt d’inflexió que trenque per aconseguir canviar de mètode, que done il·lusió a la gent, per què no podem permetre que Alcoi continue amb la seua caiguda.

Aconseguirem el moment Txernòbil? Aconseguirem aquest punt d’inflexió que trenque amb dècades d’imperialisme socialista i popular, estèril i decadent per a la ciutat? Aconseguirem desfer-nos de Tzars i Rasputins? Pot ser serà la «peatonalització» o la nul·la gestió industrial, cultural o que Alcoi ens cau, o Penàguila? El que està clar és que Alcoi necessita un canvi que millore la vida i el futur de tots els alcoians i alcoianes.

 

Màrius Ivorra Torregrosa

Regidor i Portaveu Compromís Alcoi