El passat 25 de novembre, a la Vall de Laguar (Marina Alta), -i per aquells desconegueu la seua situació, dins d’ella trobem Fontilles-, es van aplegar unes huitanta persones per conèixer els fets ocorreguts a la vall durant l’expulsió dels moriscos valencians, entre el 22 de setembre i el 29 de novembre de 1609. Com també vam poder escoltar les explicacions d’un dels dos guies, l’alcoià Carles Gisbert, que a banda de parlar dels fets citats anteriorment, va introduir-nos dins la màgia i superstició d’aquest poble. Per altra banda Jota Martínez, musicòleg professional, referent internacional i especialista en cítoles, llaüts i violes, amb diferents llibres editats. Ens va endinsar en el món de la música morisca-andalusí, encisant-nos amb unes peces que ens transportaren a l’eclosió i renaixement cultura europeu que l’època andalusí va viure.

Aquesta es la segona vegada que aquest homenatge al poble morisc es realitza en el lloc exacte on un 20.000 moriscos es refugiaren per fugir de l’expulsió. Resistència que durà gairebé uns dos mesos i que acabà amb milers de morts, innumerables vexacions a les dones i xiquets, i furts de tots els seus béns. Vençuts i ultratjats, sense haver begut ni menjat en molts dies, cap a principis del mes de desembre de 1609, arribarien al port de Dénia i Xàbia tan sols un 9.000 i escaig. Els quals serien embarcats cap al nord d’Àfrica.

La crònica d’Antonio del Corral ens diu: “finalmente parecian personas que estavan en el ultimo trance, y con tales ansias se abalançavan y arroxavan a la Fuente (que corre en abundancia) y sus arroyos de cuya agua bevian con tanta agonia, que les parecia no ser posible ver apagada ni mitigada su sed (terrible retrato y portento espectaculo (…) (los soldados) matavan a los que no por no poder caminar de flaqueza, o otro accidente se apartavan de sus tropas (…) Por los caminos los llevaban medio arrastrando a la embarcación, y les quitavan los hijos y las mugeres, y aún la ropa que trahian vestida: y llegavan tan desbalijados, que unos medio desnudos y otros desnudos del todo se arrojaban al mar, y entravan por el agua a las gargantas, por llegar a embarcarse: y se entiende que la mayor parte dellos murieron en el passaje, y antes de la embarcación. Permitiendo el cielo que en mil cosas se les faltase a los prometido y que sus hijos, mugeres y aun ellos quedasen por esclavos en el Reyno”.